PARLEM DE BESALÚ

Totes les petites notes que s’han escrit sobre Jaume Albert diuen que era natural de Besalú i que va morir a Gandia el 26 d’agost de 1638 amb 47 anys, després d’haver estat membre de la Companyia de Jesús durant 31 anys. Les primeres notícies que tenim de Jaume Albert el situen a Calatayud el trienni 1620-1623 on va exercir de professor de filosofia. Entre els seus alumnes il·lustres destaca Baltasar Gracián autor d’«El Criticón». No se sap amb certesa quin any va tornar a Barcelona on també va ensenyar filosofia. Durant aquests anys, i en els posteriors, els membres de la Companyia de Jesús a la Corona d’Aragó tenien un sentiment a dir d’alguns, “massa localista”, de pertinença a una determinada terra i que no acceptaven de bon grat membres d’altres terres–encara que alguns estudiosos de la Companyia creuen que aquest era un sentiment generalitzat a tot Europa–. El malestar entre els jesuïtes de la Corona d’Aragó va augmentar quan a l’any 1627, hagueren de triar un procurador

El prevere Josep Arnautó, encarregat de l’avituallament de les partides de sometents del corregiment de Girona, signa, el 6 de febrer de 1810, un comunicat on explica que els comandants Fàbrega i Olivares s’havien assabentat de la marxa, d’Olot a Banyoles, que feia una divisió de soldats francesos amb quatre canons i decidiren atacar-los. Per això, van posar uns 300 homes emboscats prop la carretera per assaltar-los amb tot el que tenien. De resultes de l’acció moriren sis soldats enemics i feren gairebé 50 baixes entre ferits i presoners. El 2 de febrer, els mateixos comandants van rebre ordres de desallotjar els francesos que estaven aquarterats al turó de Santa Maria de Besalú. El comandant Fàbrega amb dues companyies havia de passar pel pont, mentre que, el comandant Olivares havia de vorejar la vila i entrar per la carretera d’Argelaguer amb dues companyies més. El comunicat explica que els homes d’Olivares tingueren problemes per creuar el Llierca i van arribar a Besal