L'últim ús de la casa abacial de Sant Pere de Besalú



Francesc Prat Martorell és el mestre de l’escola de Besalú des de 1869. La seva primera obligació com a tal és comprovar, les condicions en que es troba l’escola. Aviat s’adona que l’edifici no és el més idoni i sol·licita a l’Ajuntament un altre local que s’adeqüi més a les necessitats dels alumnes.
El mestre argumenta que el local és petit pel número d’alumnes que hi assisteixen, prop d’un centenar, que no està ben ventilat i que, a més a més, està ubicat a la plaça del Prat de Sant Pere on el soroll que fan els nois que assisteixen a l'escola del mestre de la Parròquia de Besalú (ara Sant Ferriol) complica massa la disciplina a l’aula.
El consistori lloga un pis amb jardí a la plaça Constitució (actual plaça Llibertat), propietat de la vídua Gafas, per 84 pessetes anuals a pagar en dues anualitats avançades, però aquest també serà petit. Només hi caben la meitat dels alumnes! Per això, els membres de l’ajuntament decideixen cedir la sala de plens de la casa de la vila, però, segons l’arquitecte provincial, “este local no reúne tampoco ninguna de las condiciones necesarias, pues además de ser todavía pequeño para el número de concurrentes, no tienen más luz ni ventilación que la que pueda dar un balcón situado frente á la entrada y por lo tanto insuficiente bajo todos los conceptos”. Finalment, el 24 de març de 1869, acorden demanar a les autoritats provincials la casa de l’abat del monestir de Sant Pere que en aquests moments està abandonada.


En la petició que s’envia al govern provincial, l’ajuntament argumenta que el local té la capacitat adequada per posar l’escola de nens, la de les nenes, la casa dels mestres i a la planta baixa encara hi queda espai per posar un magatzem, una sala on aquarterar les milícies que, estant de pas entre Olot i Figueres o Girona, hagin de pernoctant a Besalú i que, també, es podria utilitzar com a sala de reunions del consistori.
Però els besaluencs no han tingut en compte les lleis estatals. Uns mesos abans de fer la demanda, se n’havia aprovat una sobre la conservació de monuments històrics que obligava a fer un informe tècnic dels edificis abans de donar-los un nou ús.  La tan volguda solució encara es faria esperar.
El mes de març de 1870, l’arquitecte de la Diputació, Sr. Azúa, presenta un informe al governador civil on hi consta una descripció de l’interior de la casa abacial:
La época de construcción por el estilo que afecta debe remontarse á fines del siglo pasado (s.XVIII) ó principios del presente ofreciendo un conjunto de espaciosos salones acertadamente dispuestos y habitaciones cómodas y ventiladas que le dan el aspecto conveniente á la alta dignidad de la persona que lo ocupaba. Algunas pinturas al claro-oscuro de escaso mérito decoraban los principales salones pero en el día se encuentran aquellas borradas en su mayor parte. Las maderas de los techos esmeradamente labradas, presentan en su conjunto con las bovedillas un aspecto agradable, así como también la escalera con dos tramos y termina en uno, construido como se dice vulgarmente al aire, estando sostenidos los peldaños por una bóveda de piedra algún tanto atrevida, pero todas estas circunstancias no indican más que el esmero con que se llevó á efecto la construcción sin ofrecer por otra parte nada de particular. He aquí cuanto resulta del visorio practicado en virtud del cual cree el que suscribe que procede indicar a la administración económica de esta provincia que nada se encuentra en la citada casa que merezca llamar la atención como objeto de arte. Al transcribir el anterior, informe creo de mi deber hacer presente á V. E. la conveniencia (...) de que el referido edificio fuese cedido por el Estado según solicita el Ayuntamiento”.
Pel mes de juny de 1870 encara no ha arribat el permís per instal·lar l’escola a la casa abacial. Els nens no poden esperar més, es fan construir uns lavabos i, interinament, traslladen l’escola.
A l’arxiu municipal de Besalú es guarda el llibre d’actes de la junta d’instrucció pública on, amb data de 19 de juny sense especificar l’any, hi ha registrat una visita de l’inspector de zona que troba els nens i les nenes ben instruïts, però es queixa que el local de les nenes és insuficient, creu que el lloc on hi ha les ruïnes de la casa de l’Abat seria un bon lloc per aixecar la nova escola de nens i de nenes i fer les habitacions dels mestres. Què se n’ha fet de la casa de l’Abat? La mateixa nota ho clarifica una mica: els carlins l’han destruït! Però no en dona cap més detall. No obstant hi ha una nota final en aquest informe que ens pot donar una primera pista: el mestre diu que no ha cobrat una part de la mesada del desembre anterior i que també li deuen tot el primer semestre de 1874 perquè va marxar sense permís de l’Ajuntament quan els carlins van entrar a la vila.
Resulta que, el 7 de juliol de 1873, els carlins van bloquejar el poble. El 20 del mateix mes el governador manà fortificar la vila. Tot ens porta a pensar que la data d’entrada dels carlins va ser entre l’últim trimestre de 1873 i els primers mesos de 1874. Però, perquè van destruir la casa de l’Abat? Al començament d’aquest escrit hem vist que una de les funcions previstes era la de caserna militar i els soldats liberals la van utilitzar de polvorí. Els carlins volgueren impedir que Besalú fos un punt de rearmament dels soldats liberals i quan van entrar a la vila van aprofitar la pólvora i les municions que s’hi guardaven per volar l’edifici.

La darrera notícia que hi ha de la casa de l’abat és del 14 de novembre de 1876. Es veu que l’edifici mig enrunat és un perill per a tots els veïns i després d’una curta discussió el consistori decideix: “que los restos del edificio de la abadía, según reconocimiento amenazan eminente ruina, y a fin de evitar alguna desgracia era preciso y urgente su demolición (...) el albañil Pedro Noguer ha sido el que se ha ofrecido a practicar dicho derribo por la cantidad de 20 pts...” 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

L'Orfeó de Besalú

Maur Sablayrolles. Monjo benedictí (1873-1956)

La Guerra del francès a Besalú