L'Orfeó de Besalú



Quantes vegades he sentit jo mateix des del fons de ma pacífica cel·la retrunyir entorn del monestir algunes de les més formoses melodies populars del cant gregorià! I eren nois, el jovent, els homes, quins les cantaven! I el ritme era portat d’una faisó irreprotxable. I Jo, breçolat per les ondulacions cadencioses em sorprenia extasiat com en un somni.

Altres vegades i bastant sovint les veus de que aquí parlo s’han apropat al monestir i han penetrar fins els claustres. Uns d’aquest últims dies encara jo sentia als nostres obrers cantar o xiular, mentre treballaven dins casa nostra, els Kyries de l’edició, els uns després dels altres. Ells mescolaven també les melodies d’himnes amb les del Glorie i del Credo. Entre altres, la graciosa melodia de l’himne de les Hores menors de les festes de la Verge, d’una inspiració i frescor exquisida, era transportada de temps en temps per les ondulacions aèries fins a nosaltres amb son ritme perfectament trobat i executat. Donava gust sentir-ho. Hi ha certament un encant i atractiu particular en escoltar les melodies gregorianes, cantades amb ingenuïtat pels obrers mentre treballen.

Tot just fa pocs mesos que D. Ramon Vilardell, metge excel·lent, fundava a Besalú un Orfeó...” Maur Sablayrolles, 20 de setembre de 1913, revista Scherzando, Girona.
Orfeó de Besalú. Imatge cedida per Joan Balateu.
Aquestes línies de Maur Sablayrolles són les primeres que esmenten l’Orfeó de Besalú, creat sota els auspicis del doctor Ramon Vilardell i el mossèn de Sant Vicenç, Miquel Prat. El doctor Vilardell va contestar les belles paraules de fra Maur en el següent número de la revista Scherzando: “jo, que pels meus afers era el menys indicat, vaig emprendre la ruda tasca de fundar, ajudat d’alguns entusiastes i, dolorós és confessar-ho, combatut pels més, un nou orfeó”.  Vilardell continua: “se faran càrrec de les dificultats amb les que hem topat al posar-nos enfront una munió de gent orfe de coneixements musicals i fins alguna volta el descoratjament se’ns es apoderat, arribant quasi a considerar-nos fracassats”, i acaba la nota dient: “sols me resta remerciar en nom propi i dels orfeonistes tots, a l’estimat mestre pare Maur qui ens aconsella i se mortifica donant-nos les lliçons que li sol·licitem...”
Tal vegada hi ha la possibilitat que l’orfeó de Besalú naixés lligat a la societat ‘El Fomento’ i que més endavant es separessin i creés una societat pròpia. Tenien com a socis protectors persones tan reputades com la família Cambó, els Llosas i els Badia, els Bertrand i Serra, l’Agustí Riera, en Victorià Estorch i en Francesc Monsalvatje.
Aquest mateix any de 1913, l’orfeó, composat per unes cent veus, ja apareix en els programes de la festa major de Besalú, fent concerts al seu domicili social i a l’ermita de Sant Ferriol. Demostrant que tan podia cantar cançons populars com un “magnifico oficio de canto gregoriano”.
Les intervencions de l’orfeó de Besalú en els actes i misses solemnes que es feren al monestir de Sant Pere esdevingueren constants i, allà, gairebé sempre foren dirigits per fra Maur Sablayrolles.
El primer concert dels nostres cantaires fou durant la visita de l’orfeó Catalunya de Cassà de la Selva (28 i 19 de juny de 1913). Estava previst que els orfeonistes besaluencs anessin a esperar a l’orfeó visitants duent la seva senyera, podria ser que fos la mateixa senyera que van confeccionar les noies de la vila per ‘La festa de la Senyera’ que  Francesc Cambó va organitzar l’any 1900.
Però no tot foren flors i violes. Sembla ser que l’alcalde de la vila no estava massa d’acord amb la gent que va organitzar l’orfeó i que fins i tot va exigir a algun cantaire “en termes enèrgics i amenaçadors, que s’abstingués de figurar en l’orfeó, doncs en cas contrari la misèria i amb ella la fam, entrarien a casa seva, ja que li prendrien el treball”.  L’enuig de l’alcalde va arribar a tal nivell que finalment va prohibir a l’Orfeó de Besalú lluir la senyera.
Així doncs, segons una crònica del Diario de Gerona, sortí de Besalú un comboi de 27 tartanes que anaren a Girona, a l’estació del tren de Sant Feliu, on havien d’arribar els orfeonistes de Cassà. Hi anaren, complint les ordres de l’alcalde, sense la senyera.
Les autoritats de Besalú reberen els cantaires en el pont i tots plegats van anar fins la plaça de l’ajuntament on es va cantar l’himne de la Senyera.
L’endemà, dia de sant Pere, es feu una missa pontifical cantada per els monjos benedictins, des del cor, i per l’orfeó Catalunya de Cassà de la Selva que estaven instal·lats sobre una tarima construïda per l’ocasió a l’altar dels Dolors.
Concert de l'Orfeó de Cassà a la plaça de Sant Pere.

Concert de l'orfeó de Besalú. Fotografies publicades per La Formiga d'or

Aquella mateixa tarda, en el Prat de Sant Pere: “el naixent orfeó de Besalú cantà en honor dels orfeonistes de Cassà algunes cançons entre elles ‘Els pescadors’, ‘Muntanyes regalades’ i ‘Flors de maig’ havent sigut molt ben executades i arrencant del nombrós públic que escoltava nodrits i forts aplaudiments”. I quan es parla de la gent de Besalú mai falta una anècdota: “Crida molt l’atenció, mentre se cantaven ‘Els pescadors’ l’aparició, com per encant, de la Senyera de l’Orfeó de Besalú en el cercle de cantaires, per haver sigut prohibida sa aparició durant aquells dies pel senyor alcalde, havent sigut rebuda per uns eixordadors picaments de mans, així com també en els visques que es donaren al Orfeó de Besalú.

 El 25 de gener de 1914, l’orfeó de Besalú fa va fer el seu primer concert fora de la vila, van anar a Olot, convidats pel Centre Catòlic d’Olot. Disposem de dues cròniques de la diada, unad’un orfeonista (-), l’altra del Centre Catòlic (+):
-“Amb la perspectiva d’una diada de les més cures d’hivern, els camins coberts encara per la neu glaçada, de la recent nevada, poc menys que intransitables, després d’una nit de general insomni, a les cinc del matí ens trobàvem ja tots reunits disposat a emprendre alegres la marxa que feia dies esperàvem i temíem amb d’incertitud de les coses inconegudes, temorosos de qualque incident que enterbolís l’alegria de la festivitat.
Ara l’un, ara l’altre, anaven arribant els carruatges i amb tot ordre ens anàrem col·locant, cada hu en son lloc, sentint-se per tot arreu fresques riallades de veus argentines, esclatades per les orfeonistes, que imprudents sortien desabrigades al carrer, en busca de son seient que amb la fosca de la nit no trobaven, i amb un espai de temps que no passaria de mitja hora sortiren les setze tartanes portadores de l’Orfeó.
Amb poca diferència arribàrem sense incidents a Castellfollit, lloc previament designat per esmorzar, on els escassos transeünts que dirigits a sos quefers o sortits de l’església passaven per aquell lloc quedaven un moment sorpresos contemplant aquella alegra joventut que donava un caient de primavera a un matí cru d’hivern, més de seguida quedaren enterats de l’objecte d’aquella animació desacostumada.
Desentumides les cames i previ aquell refrigeri, pujàrem altra volta a nostres carruatges i amb una puntualitat que desdeia de la fama ben fonamentada del bell sexe, arribàrem feliçment a Olot...”
+“Amb tota la puntualitat que es pot desitjar en aquest casos, varen arribar a les 9 del matí les nombroses tartanes que conduïren els expedicionaris de Besalú, als quals sortiren a esperar fins el carrer de Girona, les juntes en ple del Centre Catòlic i nombrosos socis del mateix”.
-“Fetes les presentacions i saludos de rúbrica precedits per la senyera de l’Orfe´, al cap la típica barretina, adornades les noies amb la bella mantellina blanca que feia ressaltar sa hermosura, passàrem els carrers d’Olot en mig de gran gernació que es parava i saludava nostre pas, anant directament a l’església de la Verge del Tura, on no refets encara de la impressió de l’arribada i tremolant de fred, trencàrem tímidament el silenci del temple amb les hermoses melodies de la Salve gregoriana de salutació a la Verge”
+“...alternant les veus femenines amb les masculines i amb acompanyament d’orgue. Acte seguit s’encaminaren al hostatge del Centre Catòlic i, un cop els orfeonistes hagueren descansat, s’organitzà de nou la comitiva que s’encaminà a l’església parroquial...”,
-“...que amb sa severa grandiositat, atestada de fidels disposats a escoltar les notes gregorianes de la missa, era pel qui sortíem per primera volta a fer-nos conèixer, motiu de pregona emoció”.
+“L’orfeó se col·locà en un clos preparat a l’efecte en la nau central i molt a prop de l’orgue, la senyera va ésser col·locada en un lloc preferent al presbiteri. Tot el que cantaren ens agradà molt, però sobretot el Kyrie, que per la seva factura, omplia l’ambient d’espiritual solemnitat”.
-“De seguida, deixant de pas la senyera al local del Centre Catòlic, anàrem acompanyats per la junta i bona part dels socis al Museu Municipal, on poguérem admirar els antics i artístics objectes de totes menes i èpoques, les escultures d’en Clarà i la sala de dibuixos i cartells cedits per en Malagrida”
+“Encaminant-nos després cap a la fonda Resplandís, on els hi fou servit un esplèndid i variat dinar. A les dues ens dirigirem novament al Centre Catòlic, on es va servir  un cafè d’honor, al qual correspongueren ells deixant sentir les hermoses peces ‘Muntanyes regalades’ i ‘L’Empordà’...”
-“...per avançar qualque audició i poder-ho sentir els qui no tenien seient al teatre pel concert que cantàrem a la vetlla davant d’un públic selecte que omplia totalment llotges i galeries”
+“Una escollidíssima concurrència, tan nombrosa que no deixava cap lloc per ocupar, demostrava l’interès creixent que desperten a Olot les audicions musicals. El programa presentat per l’Orfeó era realment suggestiu, se’n sortí força airós, tenint en compte el poc temps que ha pogut empleiar en l’estudi del suculent programa.
Després del concert, tingué lloc en el saló del cafè una reunió íntima...”
-“...per descansar que bé ho mereixíem després del treball del dia rebent felicitacions i els encoratjaments de tots per continuar nostra obra i corporació ens acompanyaren a la fonda on nostre presidents, senyor Caselles, donà en nom de tots les gracies als del Centre Catòlic...”
+“Mossèn Pere Pujol amb frase eloqüent i en nom del Centre Catòlic donà comiat a l’orfeó felicitant-lo, també felicità al seu president i al director, senyor Vilardell, qui amb una abnegació admirable ha sabut unir al diari deure de la seva difícil professió de metge, la santa labor de propagar la cultura”.
-“Després de sopar marxàrem tot seguit a Besalú, posant així terme a tan gaia festa que per esser la primera sortida, després de vèncer els nombrosos obstacles sorgits en sa organització, ens deixà un record imborrable de satisfacció i gratitud envers nostres amics d’Olot”.
[L’èxit que va tenir l’Orfeó de Besalú a Olot va provocar que els olotins constituïssin una entitat coral: “Abrigase la esperanza de que, a no tardar, los olotenses contaran con un importante orfeón, compuesto de señoritas, hombres y niños, en número de 80, por lo menos”. La presentació oficial de l’orfeó Popular Olotí es va fer el 27 de juny de 1915.]

Orfeó de Besalú a Cassà de la Selva. Imatge d'Interner de Miquel Riu.
I els concerts dels besaluencs continuen, sempre lligats a les festes religioses: “El dia de la Pasqua de Resurrecció amb gran esplendor i alegria la ‘Societat Orfeó de Besalú’ va organitzar una vetllada pels seus socis i protectors i les famílies dels orfeonistes en sos hostatge social”. La nota de premsa fa especial esment a la secció de tiples concretament a les senyores Maria Estela, Lola Collboní, Rosita Fontané i Margarida Adroher.
Durant la festivitat de corpus es va celebrar un solemne ofici a Sant Pere on cantaren la gran missa del Centenari de Jaume Balmes de mossèn Romeu.
El 20 de desembre de 1914, feren un concert a Banyoles que resultà igual de lluït que el d’Olot, omplint el teatre Vila.
Durant les festes de Nadal tornaren a cantar a Besalú, a la seva seu social. En acabar l’acte un membre de l’ajuntament, que finalment començà a reconèixer l’esforç dels cantaires, va posar un llaç amb una dedicatòria a la “Senyera”.
El 10 d’octubre de 1915 s’organitza un aplec a la Mare de Déu del mont. Les cròniques dels diaris ens tornen a posar al dia: els besaluencs sortiren de la  vila a les 5 del matí per anar a cercar la Verge i, amb altre gent que s’hi havia aplegar, la van baixar amb fins el ‘el pla d’en Solls’ on es va celebrar un ofici solemne cantat per la comunitat benedictina de Besalú que s’alternà amb l’orfeó de Besalú interpretant la missa del Centenari de Balmes de mossèn Romeu. En acabar l’ofici l’Orfeó de Besalú va cantar diferents cançons populars que foren molt aplaudides.
Dies més tard, la junta de l’Orfeó va decidir nomenar soci honorari a Tomàs Sobrequés, professor de música de l’Escola Normal de Mestres de Girona.
Les actuacions de l’orfeó es fan cada cop més esporàdiques i gairebé sempre al seu local social, amb tot el seu repertori no para de créixer i durant el mes de març de 1917 fa un concert on barregen els alegrettos i els adagios de Beetoven amb les cançons més populars de Morera.
Tres anys més tard, 1920, els benedictins anuncien que volen tornar al seu monestir d’Encalcat. Ho feren el 1923, aquest mateix any mort mossèn Miquel Prat, l’orfeó està tocat, li falta una part de l’ànima i l’estimat mestre de cant.





Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Maur Sablayrolles. Monjo benedictí (1873-1956)

La Guerra del francès a Besalú